L'ILLA DE SANT PIETRO I CARLOFORTE

L’illa de San Pietro, al sud-oest de Sardenya, és rica en penya-segats de gran bellesa, en coves fascinants i petites platges de sorra blanca, banyades per un mar cristal.lí i amb una rica fauna marina, l’indret ideal per una escapada si esteu de vacances al sud-oest de Sardenya.

L’illa de San Pietro és coneguda per la pesca tradicional de la tonyina i el seu litoral verge. La petita illa ha estat lligada a la pesca de la tonyina des que la van ocupar grecs, fenicis i romans. Té una gran vinculació amb el mar. Sant Pere, el patró de l’únic poble habitat, Carloforte, és també el sant de tots els pescadors i es prega i es venera perquè el mar continuï sent font de vida. Durant els mesos de maig i juny és quan es pesca la tonyina, o “tonnara”, i quan els “tonnarotti” poden treure el jornal de tot l’any. I és que la tonyina és més que una font de riquesa per a San Pietro, és identitat cultural.

La petita i acollidora capital, Carloforte, amb el seu assoleiat passeig marítim i les seves cases de colors, ofereix al visitant una variada oferta: gastronomia local, patrimoni cultural, activitats lúdiques, esportives i per a infants, i molts racons on relaxar-vos i descobrir com viuen els tabarquins i tabarquines.

Una altra de les particularitats de l’illa és l’origen genovès dels seus habitants, que durant el segle XVIII van ser traslladats a San Pietro des de l’illa tunisina de Tabarka. Això ha permès conservar als illencs una llengua pròpia d’origen genovès i una cultura, tradicions i arquitectura particulars dins l’illa de Sardenya. Com a curiositat, el poblament de l’illa de Tabarca o illa Plana d’Alacant, l’illa més gran del País Valencià,  amb una població amb cognoms també d’origen ligur, té el mateix origen, que ara us expliquem.

Una breu recerca ens va portat a la ciutat de Tabarka, a Tunísia, l’antiga Thabraca. Segons llegim en la història d’aquesta ciutat, el 1540 l’illa tunisiana de Tabarka va ser donada en concessió a una família propera a la família genovesa dels Dòria, tan important dins la història de Sardenya.

A partir d’aquest any es va colonitzar Tabarca amb un grup d’habitants de Pegli, una localitat propera a Gènova, que hi varen viure durant diversos segles. L’any 1738, degut a l’exahuriment del corall i a les males relacions amb les poblacions àrabs, un grup de tabarkins es va traslladar a Sardenya, a l’illa de Santu Pedru, que en aquells moments es trobava deshabitada. Allí van fundar Carloforte, que deu al seu nom al monarca savoiard Carlo Emanuele III. Finalment, es va produir una expulsió total de Tunisia i va arribar una altra onada d’immigrants que van fundar Calasetta (1770), a la veïna illa de Sant’Antioco.

Actualment, l’illa de San Pietro atrau el turisme familiar d’estiu, oferint platges i cales de petites dimensions i un litoral pràcticament verge on el vent, la roca, l’aigua i la natura són els principals protagonistes. La poca oferta d’allotjament i el fet de la necessitat d’agafar un ferry per arribar-hi, eviten les grans massificacions d’estiu i converteixen l’illa en un racó idoni per fer-hi una escapada d’un dia i gaudir de la platja, la cultura i la natura.